Gratuïtat de l'A-7 ja

Gratuïtat de l’A-7 ja

Hi ha problemes que per la seva magnitud o afectació impliquen necessàriament solucions immediates, i això és exactament el que està passant amb la nostra N-340, que requereix mesures urgents ja. No podem seguir amagant el cap rere l’ala, esperant projectes de desdoblament que no arriben, mentre es juga amb la seguretat dels milers de conductors que a diari utilitzen aquesta carretera.

Estem davant la mateixa Via Agusta de fa més de 2.000 anys d’història, aquell camí d’Aníbal on ara hi tenim asfalt, però que no ha fet el salt que li correspondria per ser un dels eixos viaris amb més circulació de tot l’Estat. Alguns dels principals municipis s’han desenvolupat al voltant de la N-340, i ara tenim una carretera nacional que creua nuclis de població, amb semàfors, rotondes i passos de zebra. Ja n’hi ha prou de greuges. Ja n’hi ha prou de no voler veure que la infraestructura actual no pot absorbir un trànsit que va des de dels camions de mercaderies que creuen de nord a sud la nostra província, als desplaçaments propis de qualsevol carrer major. 

 Aquest territori ha dit prou. Han dit prou els veïns de l’Ebre, que des de fa unes quantes setmanes tallen cada dijous una carretera que s’ha convertit en la nacional de la vergonya. També han dit prou des del Penedès, que el passat dia 29 es van sumar a les mobilitzacions exigint una solució. I està clar que aquesta no passa per la construcció d’onze rotondes, ni per prohibir la circulació d’uns camions que, com la resta de vehicles, pateixen les mancances d’una infraestructura que ha quedat obsoleta.  

Quan es van fer les obres de construcció del cinturó de Tarragona es va acordar la gratuïtat de l’autopista fins a Torredembarra. En aquell moment es va considerar una situació excepcional, que requeria una actuació per part de l’administració, per tal de no perjudicar als milers de conductors que feien aquest desplaçament. Ara, de nou, estem davant d’una situació excepcional. Ara és el moment de tornar a obrir el veritable debat. És el moment que de cara a aquesta realitat, que tant des del Ministeri de Foment com des de la Generalitat es neguen a veure, tornem a obrir el meló per solucionar un greuge que massa perjudicis ens està portant. I és moment de fer-ho des del consens i del rigor. D’assentar-nos amb la concessionària i de parlar de terminis i dels costos d’un rescat que ara per ara és la única solució. Perquè de pegats i de solucions a mitges ja en tenim prou.

El problema de la N-340 no és un problema ni de l’Ebre ni del Penedès. Afecta a tota la demarcació i, per tant, hem d’estar a l’alçada i no seguir essent còmplices d’una situació que aquest any ja suma tretze víctimes. Cap inversió és inassumible si al final podem evitar que hi hagi cap nou accident.