¿QUÉ HAGO YO AQUÍ?

Reflexiones sobre la vida.

Un ciudadano más

Una mirada personal.

Tarragona

La meva passió.

La Política

Més necessària que mai.

sábado, 8 de agosto de 2015

Discurs sopar de germanor de El Vendrell

Bona nit.

Espero que hagueu gaudit prou del sopar.

Encara recordo el meu primer sopar de Can Corbella, ara fa ja MOLTS anys...

No sé ben bé quants. Però una pila d’anys.

Perquè no he vingut moltes vegades. Però a algun si.

Recordo concretament 3 com a minim.

Un amb cada candidat socialista a la Generalitat.

Amb en Raimón Obiols, amb el Pasqual Maragall, i amb el company Montilla.

Recordo cóm m’impressionava la profunditat del discurs del Raimón, cóm la bonhomia del Pasqual, i cóm la serietat del Montilla.

Però recordo principalment l’esperit que sempre ha tingut aquest sopar.

El de la companyonia, el companyerisme, i la fraternitat.

El d’ajuntar-nos els i les socialistes d’arreu del territori, per parlar, donar-nos ànims, i veure que al costat, hi ha persones que lluiten i pensen de manera similar a tu.

El de la unitat entre tots i totes, es vingui de la sensibilitat o de la facció que sigui...

Aquest esperit, companys i companyes, és el que hem de mantenir, peti qui peti.

Hi hagi els problemes, els desacords, o els enfrontaments que sigui.

Una vegada s’han acabat, som un sol partit, una sola familia.

Perque tots i totes, coïncidim en una cosa: hem fet un pas endavant en la politica activa, hem pensat que s’ha d’estar dintre, per canviar un present que no ens agrada.

Els detonants o les raons concretes poden ser diferents. Però la raó de fons és la mateixa. Canviar un present que no ens agrada, perquè considerem que hi ha un futur millor possible.

Aquest esperit, aquesta rebeldia davant del que passa al nostre voltant, per canviar-lo, és l’essencia d’aquest partit.

Hem de treure pit davant del que ja hem fet a la història.

Que l’hem cagat?... naturalment.

Qui no es mou o es mulla no la pot cagar.

I aquest partit:

de l’esquerra realista i possibilista.
únics que podem buscar i trobar solucions i sortides realistes a la situació actual.
Amb els peus pegats a la realitat: però conscients
De la seva història
De la seva actitud de lluita i de canvi constant.
Unitat civil
Estat del Benestar

Tenim una responsabilitat: ESTAR AHÍ con el o la que sufre, trabajando sin parar para que sufra menos y menos tiempo.

Aquest partit

conecta con los valores más puros de la izquierda, pero a la vez
pone encima de la mesa propuestas posibles y posibilistas de cambio

Hem de parlar del que necessita la gent, del que li preocupa.

Intentant fugir de cortines de fum muntades per la élit per no tractar els problemes reals. Els problemes socials.

Vull micropolitica. Sin deixar els grans temes, que no els podem deixar, perquè és cabdal també que aportem el nostre punt de vista, hem de ser capaços de centrar-nos en els temes concrets del dia a dia.

Cóm crear llocs de treball?

¿Quines alternatives donem pel tema energètic a les families que passen el mes amb penuria i problemes?

Per exemple, si parlem de la zona en què ens trobem...

encara esperem que el govern desenvolupi un plà estratègic que doni impuls a nous sectors econòmics, com el Logis Penedès...

a una zona amb un nivell d’atur sempre per damunt de la mitjana de Catalunya...

què estàn fent o pensant?

RES.

Doncs aquesta ha de ser la nostra prioritat, i la nostra actitud la de fer d’altaveu de les necessitats del territori.

El PSC és més important que tots i totes nosaltres. 

És un instrument de transformació social propietat de la ciutadania.

Nosaltres us proposem tornar a somiar; tornar a reconectar amb el nostre passat de lluita, d’acció directa, i de pulsió per aconseguir més igualtat i més Justicia Social.

No hi ha solucions màgiques per això. No hi ha vies ràpides ni salvadors.

Només esforç, treball, dedicació, compromis, i lleialtat a les nostres idees i a la nostra història.

Això i una mica de temps.

Comencem?