lunes, 11 de enero de 2016

Discurs miting central Tarragona- autonòmiques 2015






Bona tarda amigues i amics,

Dice un proverbio chino:
Ojalá vivas tiempos interesantes.

Ens agradi o no, aquests son temps interessants.
Son temps interessants, difícils i complexos per a totes i tots –temps de greu crisis que ens ha portat a veure retallats salaris, drets i oportunitats; temps de deliris i camins sense sortida que ens proposen ruptures i fugides cap endavant.

I existeix la tendència a pensar que no podem fer res per canviar aquesta situació, que hi ha un camí marcat que inexorablement hem de seguir.

Malgrat això, l’actitud valenta davant les dificultats, la resistència a la passivitat, les ganes de lluitar contra les injustícies i la ferma voluntat de transformar les coses de forma col·lectiva, ha demostrat amb el temps, que la història si que pot canviar.

Això és ser socialista. Una actitud de rebeldia i transformació, i jo, avui i aquí, ho vull reivindicar, com a homenatge a tots vosaltres, a les vostres lluites quotidianes, polítiques, sindicals, socials, associatives; perquè gracies a la vostra rebeldia, gracies al nostre inconformisme, el món funciona una mica millor.

I jo, avui i aquí, vull reivindicar-me orgullós, d’aquesta gran família socialista. Per que és el que sóc, i per què em sento part d’aquest projecte col·lectiu tarragoní, català, espanyol, europeu i internacionalista; perquè per a un socialista les persones estan sempre per sobre de qualsevol bandera, de qualsevol carnet, de qualsevol distinció..

El socialisme és la passió de dones i homes compromesos amb la seva societat i el seu temps. Compromesos en transformar una realitat i un mon que no es agrada. Som la bona gent treballadora que  no s’amaga davant els reptes, que no defugim de les responsabilitats… això és el que hem estat –en situacions molt complexes-, el que  som i allò que hem de sortir a lluitar, explicar i defensar, perquè igual que ahir, les nostres idees, les nostres propostes, el nostre model de societat son més necessàries que mai.

Hem estat en totes les lluites aportant el millor de nosaltres als moments més transcendentals de la nostra historia... a la dignitat de la classe treballadora, a la conquesta les llibertats, a l’arribada de la democràcia, a l’aprofundiment de l’autonomia, a la construcció d’uns ajuntaments molt a prop dels ciutadans. Encara que avui vulguin amagar-nos, invisibilitzar-nos i ignorar-nos; encara que vulguin que només us fixeu en els espanyolistes i els independentistes de dreta, Sabem que els millors anys de Catalunya, els millors anys d’Espanya, han vingut de la mà dels socialistes.

Els millors anys han vingut de l’impuls transformador i la força de creure en la gent, de posar als ciutadans i les ciutadanes en el centre de les decisions, d’enfortir-nos col·lectivament amb més professors per generar més oportunitats, de contractar més metges i professionals sanitaris per generar més igualtat, o més policies per tenir més llibertat…  Sense oblidar-nos de les infraestructures necessàries per vertebrar aquest país, per portar serveis als barris, per aprofitar els motors productius, per atraure inversions generadores de  treball, per a donar un impuls als emprenedors que cada dia fan créixer la nostra riquesa.

I aquestes són les petites o grans diferències entre uns i uns altres, entre les dretes i el progrés, aquestes són les diferències entre ser socialista i no ser-ho. I  jo avui aquí vull fer, de la vostra mà i amb les vostres veus una afirmació de socialisme, de socialisme jove, renovat, modern, però del vell socialisme compromès de sempre. Si, jo soc i serè socialista, no puc entendre altra manera de fer política.

M’agradaria discutir i contrastar programes. Però resulta que no tots tenen programa. Doncs be, nosaltres si tenim un programa, per a garantir el benestar, la cohesió de tots i totes, un programa que és un compromís per una Catalunya moderna; compromisos i polítiques clares per  a
• potenciar l’economia i la societat del coneixement
• atendre als més desfavorits amb polítiques socials real
• dissenyant una política energètica sostenible i adaptada al segle XXI
• enfortint uns serveis públics de qualitat i no al servei d’una quimera
• desenvolupar una gestió transparent, eficient i propera als ciutadans

Un programa socialista que és un compromís per recuperar i aprofundir en els drets de Ciutadania:
• per a una igualtat real entre dones i homes i per la lliure orientació sexual
• per acabar amb la pobressa infantil
• per no deixar a cap família sense llar
• per garantir unes condicions laborals dignes
• per assegurar un sistema de salut públic i universal
• per no oblidar les persones amb discapacitats
• per enfortir la nostra solidaritat internacional i fomentar la pau des de la Mediterrànea

Un programa socialista, un compromís per que l’espai públic sigui per a tothom;
• protegint l’entorn natural
• garantint l’aigua com a dret fonamental
• generant nous models en la gestió dels residuus
• apostant per a un transport públic sostenible i accessible

Aquesta és la Catalunya que somiem. La Catalunya que volem deixar als nostres fills i filles. La Catalunya que han de disfrutar els nostres pares i la Catalunya per la que van lluitar els nostres avis.

És el que vull com a pare pels meus fills, és el que comparteixo amb gent de la meva generació, es el que parlo amb la gent gran, amb aquells que no creuen que un país es faci només amb anuncis de TV3.

Tinc 40 anys, i no vaig votar la constitució. Encara no havia nascut quan alguns de vosaltres cridàveu allò de  llibertat, amnistia i estatut d’autonomia… Se que molts sabeu de que parlo. Vau ser una generació compromesa, motivada, solidària, una generació que va renunciar a moltes demandes perquè en aquells anys el més important era recuperar la llibertat i el benestar, vau ser generosos i això va garantir que gent com jo estigui avui aquí.

I gent com jo, de la meva generació, activistes socials i polítics des de fa alguns anys dintre d’aquest partit, hem donat un pas endavant, és el moment de tornar el que ens vau donar, però també és el moment, d’assumir que és el nostre temps

ARA SI QUE ÉS L’HORA DEL NOU SOCIALISME.

Ens ha arribat l’hora d’escriure la història, la nostra història, i tal com vau fer vosaltres l’any 78, nosaltres ho volem fer ara.

Quiero, queremos ser los protagonistas de este nuevo capítulo de la historia, de lo que ha de venir, de lo que queremos ser, y lo decimos alto y claro, es nuestro momento y no vamos a ocultarnos detrás de plasmas o banderas.

No vamos a esperar a que nadie aparezca con soluciones mágicas para nuestros problemas. Vamos todos juntos, colectivamente, a buscar las mejores soluciones para los retos más complejos.

Vamos a construir una sociedad, un país donde la gente sueñe, tenga esperanzas y pueda ser feliz. Vamos a construir un país con la ilusión de todos y todas, con la fuerza y el esfuerzo de los que madrugan, de los que no duermen, de los que sueñan y de los que no esperan.

Pedro, y este país, lo vamos a construir dandonos la mano fraternal y solidaria entre todos los pueblos de España; porque queremos que nuestro esfuerzo de aquí sirva tambén para hacer una España más plural y democrática, más justa y solidaria y más moderna y Europea.

Somos la generación de la ilusión, de la pasión por la política pero sobre todo somos la generación que ha de devolver los mejores años a este país.

Nos vamos a comprometer diciendo lo que hacemos y haciendo lo que decimos. Y vamos a poner en valor todos los mecanismos para contar con todos y todas.
Serem un pais que no gira la cara al seu valor més important, als seus joves, no els deixarem marxar tan fàcilment, els necessitem, us necessitem.
Serem un país que se sent orgullós del que ha sigut, del que és però sobre tot del que serà.

Per que serem una terra d’oportunitats, i de somnis. Serem un motor econòmic, social i cultural per la resta d’Espanya, com ha passat en d’altres moments, i defensarem la solidaritat i la igualtat entre territoris, per que els socialistes no tenim més banderes que la bandera de la justicia social.

Per que ser solidaris no és donar el que ens sobra, sinó compartir el que tenim.

I és evident que cal un nou model de finançament, però també cal, una taula on poder negociar, pactar i avançar en un espai de relacions modern i respectuós. I aquesta taula, aquest  espai es diu Federalisme, un espai que des de la diversitat construeix i suma.

Ho deia el Miquel al congrés que el va escollir primer secretari:

“el federalisme no és altre cosa que la convivència en la diversitat, l’estima als que som diferents i la capacitat de tenir regles de convivència en comú”

Si Miquel, si Pedro… ese es nuestro modelo, el modelo que coge fuerza con la declaración de Granada de todos los socialistas españoles. El modelo que plantea buscar puntos de encuentro y no de ruptura.

El model que pretén crèixer amb la diversitat i no anul·lar la discrepància.

És llarg el camí i ho sabem però estem motivats i il·lusionats, per que també us ho dic, la casposa España caduca de “una, grande y libre” a la que nos quieren devolver algunos, no es tampoco nuestra España. En aquella Espanya en blanc i negre del NODO tampoc hi volem jugar.

És temps de construir noves complicitats i nous escenaris, és temps de rebutjar enfrontaments i falses il·lusions.
És temps d’un nou espai, és el moment d’un nou temps.
No hem sigut mai independentistes perque és incompatible en ser socialista, però tampoc hem sigut mai immobilistes.

Només volem una Catalunya millor, més pròspera, més moderna, dintra d’una Espanya millor, més pròspera, més moderna i això si, una mica més comprensiva de vegades.

És temps de rebel·lar-nos i reivindicar el nostre espai. Per que no hi ha res perdut, és temps de sortir i defensar un altre model, de no tenir por a posar en valor la diferència.

Encara tenim temps fins el 27 de parlar amb els nostres veins i veïnes, d’explicar-lis que si que hi ha alternatives, que un altre pais és possible, però si el construïm entre tots i totes.

El dia 27,  voteu socialisme.
El dia 27 voteu PSC.
El dia 27 voteu futur.

Moltes gràcies
…miquel!!!

0 comentarios :

Publicar un comentario