¿QUÉ HAGO YO AQUÍ?

Reflexiones sobre la vida.

Un ciudadano más

Una mirada personal.

Tarragona

La meva passió.

La Política

Més necessària que mai.

jueves, 21 de mayo de 2015

Discurs per municipals dels socialistes de Roda


Bona tarda Roda!

En primer lloc, gràcies als companys i companyes de Roda per donar-me tant de carinyo en general, i per convidar-me aquest acte tan important per a ells. Tan important pel poble.

[…]

Ens trobem aquí perquè diumenge són les eleccions municipals, i els i les socialistes volem tenir un paper important en el proper ajuntament que es formi.

Un paper important perquè tenim molt a dir sobre el futur de Roda de Barà.

Un paper important perquè ens el mereixem pel treball que hem fet.

Teniu al davant una llista que representa un nou socialisme latent.

No té RES a veure amb l’edat, ni tan sols amb el temps que es porti en la politica. És algo més profund.

Perquè precisament aprofita tot el potencial de l’experiència, i l’ajunta amb la força de la joventut.

És el socialisme que és conscient dels errors comesos, però alhora és conscient també de què té un passat molt digne a reivindicar.

Tant en el passat recent, com en el passat llunyà.

Les nostres arrels. A les que volem tornar.

Un socialisme que mira les persones als ulls, i tot i dir el que hi ha, la realitat, lluita per canviar el present que no ens agrada.

Aquell que parla de tu a tu amb la ciutadania.

Aquell que es despulla en els seus afers interns, i que vol que la ciutadania tingui accés a tota la informació de les administracions públiques, amb un sòl clic, com ja és possible des de un simple mòbil.

Som els nous socialistes, que no volem oblidar els errors, sinó aprendre d’ells per no tornar a caure-hi.

Els que volem representar les classes treballadores, que avui dia inclou una varietat molt més gran, que va des de l’autònom, del petit empresari, de l’advocat, al treballador d’una ETT. Tothom que s’aixeca de mati per treballar, i treu o vol treure un sou a canvi de fer la seva jornada, les seves hores de treball… és classe treballadora.

I aquests nous socialistes fugen del que ara li diem la casta. No ens interessen els privilegis. Som també classe treballadora.

I estem aqui per treballar pel poble, AMB el poble.

Perquè no estem amb el poble, perquè SOM DEL POBLE.

I Josep Antoni, i les persones que estàn en aquesta llista dels socialistes de Roda de Barà, representen ja aquest nou socialisme que comença a aixecar el cap, i demana una oportunitat.

Demanem que no s’oblidi lo bo que hem fet, i que se’ns doni l’oportunitat de demostrar que els socialistes no tornem a caure en els mateixos errors, a través de poder exercir la gestió del nostre ajuntament.
Això us demanem.

Aquestes persones són l’avanzadilla d’aquest nou socialisme que començarà a veure’s properament.

Perquè potser si. Potser és veritat que no estem en el millor moment electoralment parlant.

Però si que estem en el millor moment per tornar a posar unes bases fortes, sobre les que construir.

Perquè si que tenim la millor gent, amb l’actitud més positiva, i les ganes de treballar.

Com la Jessica...

Com el Jose Luis...

Com la Laura, com la Maria, la Merçé...

Som conscients que ens tocarà treballar molt la confiança perduda a molts llocs, amb moltes persones que s’han pogut sentir decebudes, però estem disposats a fer-ho.

Som uns nous socialistes, i estem disposats a deixar-nos la pell.

I ens ho volem menjar tot.

Des de la humiltat, i en el convenciment què ho podem fer, mireu a cadascuna de les persones que formen part de la nostra llista a Roda, i digueu-me qué veieu.

Perquè jo veig una impressionant i positiva barreja de gent del poble amb ideals, amb moltes ganes, i que mereixen una oportunitat.

A través de l’esforç i el compromís, us demostraràn que la mereixien.

[...]

Amics i amigues...

Hem de canviar el sentit del rumb en el què va la nostra societat.

Som molt conscients de la responsabilitat que tenim els que estem en política.

No pot quedar ningú pel camí, no es poden crear dos tipus de societats. I estem en el limit de poder-ho evitar.

No ho podem permetre.

No ho volem permetre.

Jo mateix he estat amb families que no podien pagar els llibres dels seus fills. Avui, en ple segle XXI a Espanya.

Mentres ens diuen que “esto va mejorando”.

Passats dos messos de començat el curs, uns nens no tenien llibres perquè els seus pares havien d’escollir entre pagar-los, o menjar...

I persones que han perdut la casa, o que estàven amb el neguit de perdre-la...

Si.

Quantes persones han perdut la casa en aquest país?

Quants nens hi ha actualment que no poden fer un esmorçar en condicions?

Aqui. Ara. Al nostre costat.

No ho podem permetre.

No ho volem permetre.

Hem de donar solució a totes aquestes situacions. Des de tots els àmbits. Des de totes les administracions.

Ningú no pot xiular i mirar cap altre banda.

Encara estem a temps d’evitar una societat marcada per rics i pobres.

Sense una classe mitjana potent que la sustenti i faci de motor econòmic no és possible.

Sense les petites i mitjanes empreses no és possible.

Nosaltres volem que des de la política es donin solucions.

I per això, amics i amigues, hem de canviar la política, hem de canviar els objectius econòmics, i hem de canviar la relació de la ciutadania amb la politica.

Nosaltres estem disposats.

Quina millor manera de començar, que des del mon municipal?

La politica municipal és la politica que millor i més clarament mostra aquesta nova relació ciutadanía-politica que ha d’anar impregnant-ho tot. Absolutament tot. En el nostre dia a dia des dels partits.

Avui la ciutadania reclama poder participar en les decisions importants que es prenen, perquè a més està absolutament informada, a través de múltiples fonts d’informació que actualment ens permet la tecnologia.

Ho fem en la politica municipal, ho farem a Roda, on els socialistes estem acostumats a parlar a diari amb veïns, que fins i tot ens poden trobar pel carrer, i a on volem que la informació flueixi amb plena llibertat, perquè tothom que vulgui s’assabenti del què passa en el seu ajuntament. I fins i tot, que pugui participar de les seves decisions.

Ho farà Josep Antoni, amb el seu equip, amb la seva gent.

I mostraràn com aquest nou socialisme vol renéixer. Des de la base. Des dels ajuntaments.

Aquestes eleccions són la primera pedra dels nous ciments.

I aquestes persones, d’aquesta llista, convençudes militants d’aquests ideals, la prova a la realitat d’aquesta nova actitud amb que volem, ja dic, des de la humiltat, tornar a construir les bases per fer un socialisme adaptat als nous temps.

La societat ens ha donat una lliçó adelantant-nos en moltes coses per l’esquerra.

Ara ens toca a nosaltres, demostrar que l’hem aprés, que hem entès el missatge, i amb tot l’esforç i la humiltat del mon, aconseguir un socialisme que sigui capaç d’estirar de la societat.

Volem deixar d’anar a remolc, per posar-nos a estirar.

Aquest diumenge tenim la primera oportunitat de començar amb força, però necessitem el recolzament de la ciutadania de Roda a Josep Antoni i a la seva llista.

Parleu amb ell si podeu, però si no, escolteu el que us diu, perquè representa tot això que us he dit del nou socialisme.

Una bona persona, amb conviccions arrelades i principis profunds. Elegant en les formes, i tendre en la seva relació amb la gent.

Quanta tendresa hauria d’haver en la politica, i en el nostre dia a dia en general.

Reivindiquem-la.

Doncs mireu, ell la té. De manera natural ha arribat, i ja s’ha guanyat quasi tothom.

[...]

D’honestedat??, és que jo crec que no cal ni parlar-ne...

Només cal que l’escoltis un minut per no tenir cap dubte sobre ell.

I hi ha una altra cosa que m’agrada molt.

Té clar que vol FER equip. I treballa perquè tothom es trobi còmode, i perquè en l’engranatge que és un equip, cadascú doni el millor de si mateix.

 Això amics i amigues, es diu “lideratge”.

Però no és un lideratge a la vieja usanza. Ja hem dit que és del nou socialisme, que en realitat és el socialisme que mai no havíem d’haver perdut...

És un lider participatiu, generós i que sabrà treballar en xarxa.

Teniu doncs, en potència, aqui davant i que ara us parlarà, un alcalde magnífic, disposat a posar tota aquesta força que us he dit.

[...]

En definitiva, amics i amigues, veïns i veïnes de Roda de Barà, teniu aqui en els socialistes de Roda, un bon govern pel vostre ajuntament.

Només volem que ho sapigueu.

Que aneu fent còrrer la veu per tot el poble.




Què aqui hi ha algo diferent, que combina l’experiència d’haver governat, i de molts anys de passat digne, amb moltes ganes d’escoltar i de donar, de nou, el millor de si mateix a aquest poble.

Digueu que volem una oportunitat.

I digueu-los que no els defraudarem!

Voteu aquest diumenge els socialistes de Roda!

Voteu el Josep Antoni i el seu equip!

Voteu la Jessica,

Voteu la Laura...

Voteu el Guillem, la Maria...

Voteu els socialistes de Roda!

Gràcies.





domingo, 3 de mayo de 2015

Gares

Ya me quejé hace muchas páginas de esta manía de los vascos de usar topónimos que en nada se parecen al correspondiente castellano. 

Gares es el nombre cooficial de esa localidad donde se cruzan los caminos franceses: el de Somport y el nuestro, de Roncesvalles. En esta zona de Navarra el uso del euskera es muy limitado y todo el mundo dice, sencillamente, Puente la Reina.




Esta última denominación es además más razonable. El pueblo se identifica con un inmenso y precioso puente románico del siglo XI. Lo que ya nadie me supo decir es quién era la reina que pasaba por el puente. Sí puedo añadir dos cosas: el río que pasa por debajo es el Arga y, ¡tiene un carácter!

Aunque esto ya solo pudimos verlo al día siguiente, llaman la atención del caminante algunas señales que indican la altura que alcanzó el caudal del Arga en algunas ocasiones, os garantizo que impresiona.

Puente la Reina o Gares es un hervidero de peregrinos. Muchos comienzan aquí su andadura, otros, como nosotros, la finalizan temporalmente. Esto unido a los caminantes que arriban desde las dos vías que se unen allí hace que la ruta Jacobea sea un importantísimo motor económico y social.

Tras nuestra salida, ya tardía, de aquella maravilla templaria que es Eunate, llegamos tardísimo a nuestro destino de aquel día. El recuerdo de Roncesvalles nos hizo apretar el paso pero la enorme infraestructura de la localidad destinada a acoger peregrinos facilitó que no tuviéramos las dificultades de días anteriores.

Cenamos, charlamos, conocimos a gente estupenda, descansamos y hasta seguimos caminando al día siguiente, pero esta es otra historia.

El tiempo dirá si merece la pena seguir esta historia. Carlos y Carles seguimos caminando. En años sucesivos se nos han ido sumando distintos familiares animados por las muchas historias que les hemos ido narrando, algunas de las cuales he tenido ocasión de compartir contigo en este espacio.

Aunque mi profesión es la de abogado, el ejercicio activo de la política municipal me ha tenido absorbido hasta el punto de convertirse en una dedicación plena durante unos cuantos años. Me recomiendo a mí mismo y recomiendo a todos quienes tengan el privilegio de tener tareas públicas, que ocupen casi todo su tiempo en ellas, y cuando puedan, cuando dispongan de un pequeño "alto en el camino", se lancen al Camino*, a los caminos, al menos unos días a lo largo del año.

La vida se ve de otra forma y los demás hasta nos lo agradecen. Yo por mí parte, ahora que me "salgo" de esas tareas municipales, lo pienso hacer.

Pienso disfrutar de esa otra vida que hay fuera de la política, para ganar perspectiva, y para volver a recuparar a los míos. Mi família, e incluso a mí mismo.

Tal vez así ya no nos preguntemos «¿qué hago yo aquí?

Besos a todos y a todas.


_____________________________________

* El juego de mayúsculas y minúsculas es importante para comprender lo que se pretende decir.