Emergencia por inundaciones en los campos saharauis de Tinduf

Read More

Discurs al sopar de La Selva

EL SOCIALISME GARANTIA DE LA CATALUNYA DEL BENESTAR

La seva república catalana serà molt poc republicana

           

Als dos extrems, tant a l’independentisme del “Junts pel Si”, com a Populars i Ciutadans, els hi agradaria un país enfrontat, una Catalunya fracturada, trencada en dos extrems, els hi agradaria dividir-nos entre bons i dolents patriotes, entre els del SI i els del NO. I nosaltres, els i les socialistes, mai hem volgut apostar per les fractures, sabem per experiència dolorosa, perquè ens ho explica la història, que les ferides, les divisions, les fractures són molt fàcils de provocar i molt difícils de sanar. Fomentar l’enfrontament i la divisió, com ha fet el Partit Popular a tota Espanya, sembrant ràbia i anticatalanisme per aconseguir vots, o com fa la Convergència pujolista d’Artur Mas, presentant Madrid com la font de tots els problemes de Catalunya per aconseguir alguns vots més, sabem que és un mal negoci, és una jugada molt irresponsable, perquè per aconseguir a curt termini alguna avantatja electoral, sembren el país d’enfrontaments i divisions estèrils.

Ans el contrari del que vosaltres i nosaltres representem, tot el contrari del que ha estat la cultura política del socialisme català. A les ciutats, als barris, als pobles on hem governat hem fomentat la igualtat, la diversitat, l’accés universal als serveis socials, sense preguntar ningú d’on venia, sense mirar banderes, tots els ciutadans i ciutadanes per igual en un mateix espai públic.

Per això sempre hem defensat i defenem l’escola catalana, l’escolarització en català, com a garantia de què no podran dividir-nos. De què no crearan una escola mal dotada per a uns i una escola d’elit per a uns altres, com a expressió de que les llengües no ens divideixen, de que tothom, tothom, vinguem d’on vinguem i agitem la bandera que vulguem, tindrem els mateixos drets i les mateixes oportunitats.

Quan alguns volien les escoles segregades, escoles catalanes per a uns i escoles castellanes pobres als barris populars per a uns altres, vam dir que no amb fermesa. La nostra voluntat va ser que no es separés als nens i les nenes ni per llengua, ni per banderes, ni per religió. Garantir que l’educació ens fa a tots ciutadans i ciutadanes lliures i iguals.

Aquest és el llegat del president Tarradellas, a qui el pujolisme no li perdonà mai que les seves primeres paraules fossin una convocatòria a tots i totes. Va sortir al balcó del Palau de la Generalitat, amb un milió de persones omplint els carrers, i no va voler que hi hagués el més mínim dubte a les seves paraules. No va cridar “catalans”, sinó que cridà “Ciutadans de Catalunya: ja sóc aquí”. Tots i totes ciutadans, no uns de primera i uns altres de segona: tots i totes, un únic poble.

Avui la Convergència de Pujol i Mas ha fet possible la Catalunya més fracturada i més dividida dels últims trenta anys. Des l’inici de la democràcia cap govern ha trencat tant el país:

Ha dividit entre la Catalunya de les llistes d’espera i espera i espera, de la que pot pagar-se mútues privades (la dels amics del Conseller de Sanitat).

Ha dividit entre els d’una escola pública retallada, ofegada i sense recursos i els que poden pagar-se escoles privades i concertades.

Ha dividit entre la Catalunya que ha patit les seves retallades i baixades de salari, els seus desnonaments i la seva permissivitat amb les estafes bancàries, i la Catalunya propietària d’empreses amigues, subvencionades, a les que els hi paguen fins i tot la “festeta” dels diumenges.

I ara, vol dividir-nos entre catalans bons i dolents, entre patriotes i traïdors, entre els positius del SI i els negatius del NO. Quan la història i la raó ens demostren que tots junts, per sobre de banderes, haurem de treure endavant aquest país, i que hem de construir més ponts, i més i millors oportunitats amb Espanya i amb Europa i amb els món... perquè cada pont que es trenca són portes i oportunitats que es tanquen.

La Convergència pujolista ha tingut i té una única passió: el poder polític i econòmic. Sabien que front la Catalunya popular, oberta, l’antifranquista, la treballadora, la dels barris, la Catalunya que no mira d’on vens sinó a on anem, sabien que front a aquesta Catalunya, eren una minoria. Les dretes burgeses, proteccionistes de les seves empreses, buscadores de privilegis, eren una minoria front a aquella nova Catalunya de progrés i esperançada que sorgia amb la democràcia. Ara, quan ja han arrasat amb tot el país, quan han privatitzat tot el que han pogut només els hi queda la bandera de la independència per a seguir manant. Els fills dels pujolisme es fan un estat a mida per continuar manant i robant. 

Fixeu-vos que, de nou, en Artur Mas dissol anticipadament el Parlament i no esgota la legislatura. Cada cop obté menys vots i menys escons. Cada cop intenten un pas més, una elecció més, una consulta més, per intentar sumar prou escons com per a proclamar la independència. I no, no els sumen, però cada cop divideixen més.

Portem massa temps sense govern, sense polítiques actives, només retallades, impagaments i austeritat... i la bandera per a tapar-ho tot. I com que la senyera ja deixava transparentar massa vergonyes, massa corrupció i massa cas Palau i fills d’en Pujol, han hagut de canviar-la per una estelada.

Però el dia 28 de setembre algú haurà de governar quelcom, i ja sabem com ho fan: privatitzant, retallant i amb polítiques austericides.

I ens volen donar lliçons sobre democràcia, però només és democràtic votar el que vol en Artur Mas, quan ells vol i en la forma en que ell imposa. Han arribat al punt de dir que els Ajuntaments que no votaven a favor de les mocions pels dret a decidir, no eren democràtics.

Des del començament hem dit i explicat que era una trampa, que darrera del dret a decidir només estava la seva voluntat de dividir, que dret a decidir era sinònim de la seva independència, al seva petita Catalunya a la seva mida. Perquè sobre tota la resta (privatitzacions, retallades, corrupteles...) no ens han deixat decidir.

Han aconseguit la Catalunya menys independent de la democràcia. La més hipotecada,  la més depenent de les grans empreses, la menys lliure per decidir el seu futur. Han desmantellat tot l’estat del benestar amb l’excusa de construir un estat nou.

La única veu que no els hi ha fet el joc ha estat la del PSC. Populars i Ciutadans estan encantats amb aquesta radicalització recollint els vots indignats amb la presa de pèl independentista. I les suposades esquerres de l’esquerra han estat les més útils a en Mas. Fins i tot els hi han regalat el candidat Raúl Romeva. Fins i tot van ficar a la CUP  a presidir la Comissió d’investigació del cas Pujol, ben conscients de què d’allà no en sortiria res. I ho simbolitzen amb efusives abraçades entre en David Fernández i el bon pare President... Aquesta és la única esquerra que volen a l’oasi pujolistes, nosaltres, els socialistes, els hi fem nosa.

A nosaltres ens ha tocat el paper més difícil i incòmode, però no hem renunciat per electoralisme  al que hem estat i al que som. Ens ha tocat explicar que el problema únic no és Madrid, que tenim un ampli autogovern amb els que autogestionar els nostres interessos. Que no hi ha pèrdua de sobirania més gran que la renúncia a fer política, a legislar i governar. No només de retallades i privatitzacions viu un país.

En moltes ocasions la nostra veu no s’ha escoltat entre els crits unionistes i els independentistes. I ens hem quedat sols defenent coses sensates, defenent l’escola pública, la sanitat de qualitat, la igualtat entre homes i dones, les oportunitats per a tothom, als treballadors, als desnonats, a les petites i mitjanes empreses... la veu de la igualtat d’oportunitats. Mentre que les “esquerres” del President es fregaven les mans per si ens esgarrapen algun vot, en comptes de fer front comú.

El socialisme representa la Catalunya del benestar, la Catalunya de les oportunitats. Mai s’ha fet tant i per a tothom com des dels Ajuntaments socialistes o des dels Governs de Generalitat capitanejats per presidents socialistes. Mai tantes escoles, tants professors, tants recursos per la sanitat, tantes beques universitàries, tanta llei de barris que dignificà tants racons oblidats de Catalunya. Ens en sentim orgullosos d’haver fet tant quan vam comptar amb la vostra confiança.

Ara us cridaran a tots per sumar. Per sumar el que els interessa, si que sou importants. Per primera vegada us volen junts. Junts però no a les seves escoles d’elit, ni als seus Màsters de pagament inaccessible, ni als seus barris enjardinats, ni a les seves clíniques privades... junts només per,  amb els  vostres vots i els vostres impostos, pagar-se el xalet. Però tingueu clar que només us volen per això. Com han demostrat a la seva república catalano-pujolista sereu, serem ciutadans de segona. Ja se li va escapar a en Toni Soler i a algun altre: primer els d’aquí de tota la vida. I per a nosaltres les retallades, els desnonaments, l’austeritat i a passar per la pedra. La seva república catalana serà molt poc republicana. Prefereixen ser Mònaco o San Marino, que una república democràtica i social d’oportunitats per a tots.

És el seu estil, la seva ideologia, el seu talant i ens ho han demostrat amb escreix: la bandera serveix per a fer negoci, no ho dubteu gens ni mica, primer el negoci.

La nostra veu s’ha de sentir. No ens podem callar, perquè quan sigui necessari, que ho serà, haurem d’estar disponibles, per posar solucions realistes damunt la taula. Catalunya, els seus ciutadans i ciutadanes, s’ho mereixen.

Read More

Discurs sopar de germanor de El Vendrell

Bona nit.

Espero que hagueu gaudit prou del sopar.

Encara recordo el meu primer sopar de Can Corbella, ara fa ja MOLTS anys...

No sé ben bé quants. Però una pila d’anys.

Perquè no he vingut moltes vegades. Però a algun si.

Recordo concretament 3 com a minim.

Un amb cada candidat socialista a la Generalitat.

Amb en Raimón Obiols, amb el Pasqual Maragall, i amb el company Montilla.

Recordo cóm m’impressionava la profunditat del discurs del Raimón, cóm la bonhomia del Pasqual, i cóm la serietat del Montilla.

Però recordo principalment l’esperit que sempre ha tingut aquest sopar.

El de la companyonia, el companyerisme, i la fraternitat.

El d’ajuntar-nos els i les socialistes d’arreu del territori, per parlar, donar-nos ànims, i veure que al costat, hi ha persones que lluiten i pensen de manera similar a tu.

El de la unitat entre tots i totes, es vingui de la sensibilitat o de la facció que sigui...

Aquest esperit, companys i companyes, és el que hem de mantenir, peti qui peti.

Hi hagi els problemes, els desacords, o els enfrontaments que sigui.

Una vegada s’han acabat, som un sol partit, una sola familia.

Perque tots i totes, coïncidim en una cosa: hem fet un pas endavant en la politica activa, hem pensat que s’ha d’estar dintre, per canviar un present que no ens agrada.

Els detonants o les raons concretes poden ser diferents. Però la raó de fons és la mateixa. Canviar un present que no ens agrada, perquè considerem que hi ha un futur millor possible.

Aquest esperit, aquesta rebeldia davant del que passa al nostre voltant, per canviar-lo, és l’essencia d’aquest partit.

Hem de treure pit davant del que ja hem fet a la història.

Que l’hem cagat?... naturalment.

Qui no es mou o es mulla no la pot cagar.

I aquest partit:

- de l’esquerra realista i possibilista.

- únics que podem buscar i trobar solucions i sortides realistes a la situació actual.

- Amb els peus pegats a la realitat: però conscients

o De la seva història

o De la seva actitud de lluita i de canvi constant.

- Unitat civil

- Estat del Benestar

Tenim una responsabilitat: ESTAR AHÍ con el o la que sufre, trabajando sin parar para que sufra menos y menos tiempo.

Aquest partit

- conecta con los valores más puros de la izquierda, pero a la vez

- pone encima de la mesa propuestas posibles y posibilistas de cambio

Hem de parlar del que necessita la gent, del que li preocupa.

Intentant fugir de cortines de fum muntades per la élit per no tractar els problemes reals. Els problemes socials.

Vull micropolitica. Sin deixar els grans temes, que no els podem deixar, perquè és cabdal també que aportem el nostre punt de vista, hem de ser capaços de centrar-nos en els temes concrets del dia a dia.

Cóm crear llocs de treball?

¿Quines alternatives donem pel tema energètic a les families que passen el mes amb penuria i problemes?

Per exemple, si parlem de la zona en què ens trobem...

encara esperem que el govern desenvolupi un plà estratègic que doni impuls a nous sectors econòmics, com el Logis Penedès...

a una zona amb un nivell d’atur sempre per damunt de la mitjana de Catalunya...

què estàn fent o pensant?

RES.

Doncs aquesta ha de ser la nostra prioritat, i la nostra actitud la de fer d’altaveu de les necessitats del territori.

El PSC és més important que tots i totes nosaltres. 

És un instrument de transformació social propietat de la ciutadania.

Nosaltres us proposem tornar a somiar; tornar a reconectar amb el nostre passat de lluita, d’acció directa, i de pulsió per aconseguir més igualtat i més Justicia Social.

No hi ha solucions màgiques per això. No hi ha vies ràpides ni salvadors.

Només esforç, treball, dedicació, compromis, i lleialtat a les nostres idees i a la nostra història.

Això i una mica de temps.

Comencem?

Read More

Carta a la Militància del PSC del Camp de Tarragona i del PSC de les Terres de l'Ebre

Estimada Companya: 

Estimat Company:

M’adreço a tu per comunicar-te la decisió que he pres, conjuntament amb moltes companyes i companys, de presentar-me com a candidat a encapçalar la llista del Parlament de Catalunya per la circumscripció de Tarragona, territori que al nostre partit representen la Federació de Terres de l’Ebre i la Federació del Camp de Tarragona.

Segurament d’un temps ençà m’has escoltat defensant de forma activa, al si del partit i també de portes enfora, que els processos de candidatures de llistes es fessin a través del procediment de primàries. Les primàries no són un fi en si mateixes, però si són una eina que ens permet obrir el debat públic entorn del nostre partit i les nostres candidatures, per tal que siguin els ciutadans i les ciutadanes conjuntament amb nosaltres, els i les militants socialistes, els que escollim les nostres candidatures d’una forma oberta i transparent.

Les raons que m’han impulsat a fer un pas endavant i presentar-me són que vull que el PSC torni a ser una eina de transformació social, que estiri de la societat en lloc d'anar al seu remolc, fent que el nostre partit i els i les nostres representants públics recuperin l'esperit combatiu i passin de les paraules als fets. No hi ha prou amb els grans pronunciaments, les dones i homes socialistes hem d'estar al carrer, a les assemblees, amb els desnonats, en les manifestacions de treballadors, en definitiva hem d’encarnar la responsabilitat de qui governa o pretén governar per a tothom, però perdent tot complex en passar a l'acció i en estar al costat dels que estan patint actualment els embats de la crisi.

Tinc la ferma voluntat d’encapçalar amb el teu suport i el de moltes companyes i companys que ja me l’han fet arribar, un projecte que deixi enrere les ambigüitats tot retornant al socialisme del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre l’esperit reivindicatiu i combatiu que dóna el contacte directe i continu amb el carrer.

L’equip de companys i companyes que m’han animat a presentar-me som defensors i defensores d’un socialisme il·lusionant, passional, d’idees i principis irrenunciables, amb un gran respecte pels nostres companys i companyes que han lluitat tant durant anys per millorar aquest país i dels i les que ens sentim hereus i hereves.

Però també és un socialisme jove, fort, amb noves formes, obert a la ciutadania, un socialisme que sap el que passa al carrer i que pateix les conseqüències de la crisi, som homes i dones, joves i grans, treballadors i treballadores, aturats i aturades, pensionistes i estudiants, en definitiva som companys i companyes que representem la nostra societat, perquè som persones normals, que convivim amb els nostres veïns i veïnes als nostres pobles i ciutats.

Considero que això és el que ens cal, nous aires, nous tarannàs i noves formes d’actuar en el PSC, hem de convèncer la ciutadania què hem entès el missatge que ens estan llençant elecció rere elecció, i ho hem de fer a tot el territori, visitant totes les nostres agrupacions sempre i no tan sols per demanar el vot. Per això us crido a fer una aposta per la renovació de formes i de persones, recordant i reforçant la nostra ideologia.

La província de Tarragona és un territori ple d’oportunitats i em comprometo a defensar els nostres interessos per damunt de qualsevol altra cosa. Per mi no existeixen municipis de primera i de segona, tots i cadascun dels pobles i ciutats de Tarragona mereixen que donem el màxim per ells, per millorar les nostres infraestructures i serveis, amb l'objectiu de ser més competitius i atreure noves inversions que generin llocs de treball.

La meva és una candidatura on la igualtat de gènere és la normalitat i no l'excepció a ressaltar, per aquest motiu em comprometo a encapçalar una llista que sigui “cremallera” garantint la total paritat.

Crec que puc representar una alternativa coherent. Una candidatura de canvi però no de divisió ni d’oblit. Una candidatura lleial amb la societat i amb les nostres idees.

Per aquest i molts altres motius, que anirem desgranant aquests dies previs a les votacions de les assemblees d’agrupació et demano el teu suport, perquè junts cerquem la millora del partit i en cap moment l’enfrontament entre companyes i companys.

Podeu contactar amb mi amb les següents eines:

Pàgina de Facebook: https://www.facebook.com/carlescastillo.socialista

Twitter: @CarlesTgn

Correu Electrònic: ccrosique@gmail.com

Bloc: http://carlescastillotgn.blogspot.com.es/

Salut i socialisme.

Una abraçada fraternal companyes i companys.

Carles Castillo Rosique
Militant Socialista

Read More

Discurs últim plenari de mandat 2015 Ajuntament de TGN

Gràcies President...

Bon dia a tothom.

Sento la política a la sang, completament vocacional.

Permeteu-me que comenci dient, sense que sembli presumptuós, per la convicció d’aquesta vocació, que no penso fer un comiat.

Es tracta d’un “fins aviat” més que d’un “adéu”, i és el primer que vull començar dient...

[...]

A la politica s’ha d’arribar per vocació de servei, i un s’ha de mantenir, o no, per vocació de servei.

El càrrec, en general, no és més que un mitjà per aconseguir convertir els ideals  en realitat. A la que es transforma en un fi en si mateix, estàs perdut.  A la que es mira la "carrera politica" no serveixes com a polític... amb Majúscules.

I a més, no s’hauria d’oblidar mai que el càrrec és temporal, i que no et fa més que ningú. I què després és molt sa, poder tornar a la realitat de la professió que cadascú tingui, amb tota la naturalitat del món. Quan toqui. Perquè la situació ho requereix... o... quan sents que no hi ets prou amb la teva família, que no viusprou els teus fills, per exemple.

Els canvis són molt saludables. No haurien de fer por...

I estic segur que qui em coneix i m’estima, s’alegra d’aquest canvi de vida que faré a partir del proper cap de setmana...

He de dir amb alguna tristesa, que deixo gent pel camí, i algun projecte a mitges.

Aquestes dues coses són les que em fan estar una mica trist per haver de marxar.

Sobretot les persones. Tècnics, tècniques de l’ajuntament, veïns, veïnes, persones d’entitatssocials, treballadors i treballadores de l’ajuntament, i la classe treballadora i els barrisde la nostra ciutat en general...

“Gràcies per tot allò que m’heu ensenyat i m’heu donat... Gràcies pel carinyo que m’emporto”. Aquesta és la gran recompensa.

[…]

Als meus companys de consistori els dic que ha estat un autèntic honor estar amb tots i cadascun d’ells i elles, i que sempre he trobatlleialtat i elegància en el tracte.

Igual que a la premsa. Gràcies pel vostretracte, gràcies pel vostre bon taranná en la majoria dels casos amb mi. De veritat.Continueu amb força amb el vostre treballnecessari per la democràcia.

Això en general, però també hi ha persones especials.

De tots només nomenaré tres (i emperdonareu): Són el Fèlix, la Pepi i el Mario.

“Gràcies per la vostra lleialtat. Gràcies per la vostra sinceritat i per fer-me confiança... en totsels moments...

A uns i a d’altres. A tots en general: “espero haver tingut sempre l’actitud d’escoltar, i de dubtar arran dels arguments aliens. Espero haver actuat amb la màxima justícia en les meves decisions.

Si no ha estat així en algun cas, us demanoque em perdoneu, perquè sempre ho he intentat.

Fins i tot en alguns moments, prenent decisionscontra el criteri d’alguns dels meus companys i companyes.

Sempre he intentat fer el que em semblavamillor i més just. Marxo amb la consciènciatranquil·la i convençut que en molts casos hohe aconseguit.

[...]

Així que me’n vaig amb calma amb mi mateix, crec que amb la consideració de treball ben fet, i sobretot, orgullòs d’haver pogut representar la ciutat de Tarragona des dels llocs que he estat.

He portat durant vuit anys, ni més ni menys que les responsabilitats de mobilitat, Territori, Llicències, i Seguretat Ciutadana d’aquestaciutat.

He estat el regidor de la democràcia que méstemps ha estat al capdavant de la GuàrdiaUrbana, i crec que me’n vaig havent guanyat elrespecte d’una important part de la plantilla. Sé que sempre es pot fer més i millor, però Déun’hi do el que hem fet si mirem enrera al punten què varem començar...

  

- cuideu-la molt bé, perquè la majoria de les persones que hi ha, s’ho mereix, i perquè la ciutat agrairà tenir un cos de policia preparat i amb els recursos humans i materialsadequats.-

I tot això ho he estat gràcies al meu Alcalde, Josep Félix Ballesteros, el meu germà gran com ell mateix diu, i gràcies al PSC i a les desenes i centenars de companys i companyesque hi treballen cada dia.

PSC, partit al que estimo, i que crec per cert, que ha d’experimentar canvis importants en elspropers temps, per tornar un altre cop a ser l’instrument de totes aquelles persones que no volen deixar ningú pel camí, i que creuen en l’administració pública, i en la política que pensa en la gent i mana sobre l’economia... O que fa almenys que l’economia no sigui la responsable de més desigualtat social.

Confio poder ajudar a construir aquest canvinecessari,  per ajudar a la vegada a canviar la politica, les seves formes, cap a una politicamés transparent, propera i participativa.

Com he dit  abans... no m’acomiado, només usdic ‘fins aviat’...

 Gràcies Alcalde, gràcies treballadors i treballadores de l’Ajuntament. Gràcies tarragonins i tarragonines. Gràcies Tarragona

Read More

Discurs per municipals dels socialistes de Roda

Bona tarda Roda!

En primer lloc, gràcies als companys i companyes de Roda per donar-me tant de carinyo en general, i per convidar-me aquest acte tan important per a ells. Tan important pel poble.

[…]

Ens trobem aquí perquè diumenge són les eleccions municipals, i els i les socialistes volem tenir un paper important en el proper ajuntament que es formi.

Un paper important perquè tenim molt a dir sobre el futur de Roda de Barà.

Un paper important perquè ens el mereixem pel treball que hem fet.

Teniu al davant una llista que representa un nou socialisme latent.

No té RES a veure amb l’edat, ni tan sols amb el temps que es porti en la politica. És algo més profund.

Perquè precisament aprofita tot el potencial de l’experiència, i l’ajunta amb la força de la joventut.

És el socialisme que és conscient dels errors comesos, però alhora és conscient també de què té un passat molt digne a reivindicar.

Tant en el passat recent, com en el passat llunyà.

Les nostres arrels. A les que volem tornar.

Un socialisme que mira les persones als ulls, i tot i dir el que hi ha, la realitat, lluita per canviar el present que no ens agrada.

Aquell que parla de tu a tu amb la ciutadania.

Aquell que es despulla en els seus afers interns, i que vol que la ciutadania tingui accés a tota la informació de les administracions públiques, amb un sòl clic, com ja és possible des de un simple mòbil.

Som els nous socialistes, que no volem oblidar els errors, sinó aprendre d’ells per no tornar a caure-hi.

Els que volem representar les classes treballadores, que avui dia inclou una varietat molt més gran, que va des de l’autònom, del petit empresari, de l’advocat, al treballador d’una ETT. Tothom que s’aixeca de mati per treballar, i treu o vol treure un sou a canvi de fer la seva jornada, les seves hores de treball… és classe treballadora.

I aquests nous socialistes fugen del que ara li diem la casta. No ens interessen els privilegis. Som també classe treballadora.

I estem aqui per treballar pel poble, AMB el poble.

Perquè no estem amb el poble, perquè SOM DEL POBLE.

I Josep Antoni, i les persones que estàn en aquesta llista dels socialistes de Roda de Barà, representen ja aquest nou socialisme que comença a aixecar el cap, i demana una oportunitat.

Demanem que no s’oblidi lo bo que hem fet, i que se’ns doni l’oportunitat de demostrar que els socialistes no tornem a caure en els mateixos errors, a través de poder exercir la gestió del nostre ajuntament.

Això us demanem.

Aquestes persones són l’avanzadilla d’aquest nou socialisme que començarà a veure’s properament.

Perquè potser si. Potser és veritat que no estem en el millor moment electoralment parlant.

Però si que estem en el millor moment per tornar a posar unes bases fortes, sobre les que construir.

Perquè si que tenim la millor gent, amb l’actitud més positiva, i les ganes de treballar.

Com la Jessica...

Com el Jose Luis...

Com la Laura, com la Maria, la Merçé...

Som conscients que ens tocarà treballar molt la confiança perduda a molts llocs, amb moltes persones que s’han pogut sentir decebudes, però estem disposats a fer-ho.

Som uns nous socialistes, i estem disposats a deixar-nos la pell.

I ens ho volem menjar tot.

Des de la humiltat, i en el convenciment què ho podem fer, mireu a cadascuna de les persones que formen part de la nostra llista a Roda, i digueu-me qué veieu.

Perquè jo veig una impressionant i positiva barreja de gent del poble amb ideals, amb moltes ganes, i que mereixen una oportunitat.

A través de l’esforç i el compromís, us demostraràn que la mereixien.

[...]

Amics i amigues...

Hem de canviar el sentit del rumb en el què va la nostra societat.

Som molt conscients de la responsabilitat que tenim els que estem en política.

No pot quedar ningú pel camí, no es poden crear dos tipus de societats. I estem en el limit de poder-ho evitar.

No ho podem permetre.

No ho volem permetre.

Jo mateix he estat amb families que no podien pagar els llibres dels seus fills. Avui, en ple segle XXI a Espanya.

Mentres ens diuen que “esto va mejorando”.

Passats dos messos de començat el curs, uns nens no tenien llibres perquè els seus pares havien d’escollir entre pagar-los, o menjar...

I persones que han perdut la casa, o que estàven amb el neguit de perdre-la...

Si.

Quantes persones han perdut la casa en aquest país?

Quants nens hi ha actualment que no poden fer un esmorçar en condicions?

Aqui. Ara. Al nostre costat.

No ho podem permetre.

No ho volem permetre.

Hem de donar solució a totes aquestes situacions. Des de tots els àmbits. Des de totes les administracions.

Ningú no pot xiular i mirar cap altre banda.

Encara estem a temps d’evitar una societat marcada per rics i pobres.

Sense una classe mitjana potent que la sustenti i faci de motor econòmic no és possible.

Sense les petites i mitjanes empreses no és possible.

Nosaltres volem que des de la política es donin solucions.

I per això, amics i amigues, hem de canviar la política, hem de canviar els objectius econòmics, i hem de canviar la relació de la ciutadania amb la politica.

Nosaltres estem disposats.

Quina millor manera de començar, que des del mon municipal?

La politica municipal és la politica que millor i més clarament mostra aquesta nova relació ciutadanía-politica que ha d’anar impregnant-ho tot. Absolutament tot. En el nostre dia a dia des dels partits.

Avui la ciutadania reclama poder participar en les decisions importants que es prenen, perquè a més està absolutament informada, a través de múltiples fonts d’informació que actualment ens permet la tecnologia.

Ho fem en la politica municipal, ho farem a Roda, on els socialistes estem acostumats a parlar a diari amb veïns, que fins i tot ens poden trobar pel carrer, i a on volem que la informació flueixi amb plena llibertat, perquè tothom que vulgui s’assabenti del què passa en el seu ajuntament. I fins i tot, que pugui participar de les seves decisions.

Ho farà Josep Antoni, amb el seu equip, amb la seva gent.

I mostraràn com aquest nou socialisme vol renéixer. Des de la base. Des dels ajuntaments.

Aquestes eleccions són la primera pedra dels nous ciments.

I aquestes persones, d’aquesta llista, convençudes militants d’aquests ideals, la prova a la realitat d’aquesta nova actitud amb que volem, ja dic, des de la humiltat, tornar a construir les bases per fer un socialisme adaptat als nous temps.

La societat ens ha donat una lliçó adelantant-nos en moltes coses per l’esquerra.

Ara ens toca a nosaltres, demostrar que l’hem aprés, que hem entès el missatge, i amb tot l’esforç i la humiltat del mon, aconseguir un socialisme que sigui capaç d’estirar de la societat.

Volem deixar d’anar a remolc, per posar-nos a estirar.

Aquest diumenge tenim la primera oportunitat de començar amb força, però necessitem el recolzament de la ciutadania de Roda a Josep Antoni i a la seva llista.

Parleu amb ell si podeu, però si no, escolteu el que us diu, perquè representa tot això que us he dit del nou socialisme.

Una bona persona, amb conviccions arrelades i principis profunds. Elegant en les formes, i tendre en la seva relació amb la gent.

Quanta tendresa hauria d’haver en la politica, i en el nostre dia a dia en general.

Reivindiquem-la.

Doncs mireu, ell la té. De manera natural ha arribat, i ja s’ha guanyat quasi tothom.

[...]

D’honestedat??, és que jo crec que no cal ni parlar-ne...

Només cal que l’escoltis un minut per no tenir cap dubte sobre ell.

I hi ha una altra cosa que m’agrada molt.

Té clar que vol FER equip. I treballa perquè tothom es trobi còmode, i perquè en l’engranatge que és un equip, cadascú doni el millor de si mateix.

 Això amics i amigues, es diu “lideratge”.

Però no és un lideratge a la vieja usanza. Ja hem dit que és del nou socialisme, que en realitat és el socialisme que mai no havíem d’haver perdut...

És un lider participatiu, generós i que sabrà treballar en xarxa.

Teniu doncs, en potència, aqui davant i que ara us parlarà, un alcalde magnífic, disposat a posar tota aquesta força que us he dit.

[...]

En definitiva, amics i amigues, veïns i veïnes de Roda de Barà, teniu aqui en els socialistes de Roda, un bon govern pel vostre ajuntament.

Només volem que ho sapigueu.

Que aneu fent còrrer la veu per tot el poble.

Què aqui hi ha algo diferent, que combina l’experiència d’haver governat, i de molts anys de passat digne, amb moltes ganes d’escoltar i de donar, de nou, el millor de si mateix a aquest poble.

Digueu que volem una oportunitat.

I digueu-los que no els defraudarem!

Voteu aquest diumenge els socialistes de Roda!

Voteu el Josep Antoni i el seu equip!

Voteu la Jessica,

Voteu la Laura...

Voteu el Guillem, la Maria...

Voteu els socialistes de Roda!

Gràcies.

Read More