¿QUÉ HAGO YO AQUÍ?

Reflexiones sobre la vida.

Un ciudadano más

Una mirada personal.

Tarragona

La meva passió.

La Política

Més necessària que mai.

sábado, 8 de agosto de 2015

Discurs sopar de germanor de El Vendrell

Bona nit.

Espero que hagueu gaudit prou del sopar.

Encara recordo el meu primer sopar de Can Corbella, ara fa ja MOLTS anys...

No sé ben bé quants. Però una pila d’anys.

Perquè no he vingut moltes vegades. Però a algun si.

Recordo concretament 3 com a minim.

Un amb cada candidat socialista a la Generalitat.

Amb en Raimón Obiols, amb el Pasqual Maragall, i amb el company Montilla.

Recordo cóm m’impressionava la profunditat del discurs del Raimón, cóm la bonhomia del Pasqual, i cóm la serietat del Montilla.

Però recordo principalment l’esperit que sempre ha tingut aquest sopar.

El de la companyonia, el companyerisme, i la fraternitat.

El d’ajuntar-nos els i les socialistes d’arreu del territori, per parlar, donar-nos ànims, i veure que al costat, hi ha persones que lluiten i pensen de manera similar a tu.

El de la unitat entre tots i totes, es vingui de la sensibilitat o de la facció que sigui...

Aquest esperit, companys i companyes, és el que hem de mantenir, peti qui peti.

Hi hagi els problemes, els desacords, o els enfrontaments que sigui.

Una vegada s’han acabat, som un sol partit, una sola familia.

Perque tots i totes, coïncidim en una cosa: hem fet un pas endavant en la politica activa, hem pensat que s’ha d’estar dintre, per canviar un present que no ens agrada.

Els detonants o les raons concretes poden ser diferents. Però la raó de fons és la mateixa. Canviar un present que no ens agrada, perquè considerem que hi ha un futur millor possible.

Aquest esperit, aquesta rebeldia davant del que passa al nostre voltant, per canviar-lo, és l’essencia d’aquest partit.

Hem de treure pit davant del que ja hem fet a la història.

Que l’hem cagat?... naturalment.

Qui no es mou o es mulla no la pot cagar.

I aquest partit:

de l’esquerra realista i possibilista.
únics que podem buscar i trobar solucions i sortides realistes a la situació actual.
Amb els peus pegats a la realitat: però conscients
De la seva història
De la seva actitud de lluita i de canvi constant.
Unitat civil
Estat del Benestar

Tenim una responsabilitat: ESTAR AHÍ con el o la que sufre, trabajando sin parar para que sufra menos y menos tiempo.

Aquest partit

conecta con los valores más puros de la izquierda, pero a la vez
pone encima de la mesa propuestas posibles y posibilistas de cambio

Hem de parlar del que necessita la gent, del que li preocupa.

Intentant fugir de cortines de fum muntades per la élit per no tractar els problemes reals. Els problemes socials.

Vull micropolitica. Sin deixar els grans temes, que no els podem deixar, perquè és cabdal també que aportem el nostre punt de vista, hem de ser capaços de centrar-nos en els temes concrets del dia a dia.

Cóm crear llocs de treball?

¿Quines alternatives donem pel tema energètic a les families que passen el mes amb penuria i problemes?

Per exemple, si parlem de la zona en què ens trobem...

encara esperem que el govern desenvolupi un plà estratègic que doni impuls a nous sectors econòmics, com el Logis Penedès...

a una zona amb un nivell d’atur sempre per damunt de la mitjana de Catalunya...

què estàn fent o pensant?

RES.

Doncs aquesta ha de ser la nostra prioritat, i la nostra actitud la de fer d’altaveu de les necessitats del territori.

El PSC és més important que tots i totes nosaltres. 

És un instrument de transformació social propietat de la ciutadania.

Nosaltres us proposem tornar a somiar; tornar a reconectar amb el nostre passat de lluita, d’acció directa, i de pulsió per aconseguir més igualtat i més Justicia Social.

No hi ha solucions màgiques per això. No hi ha vies ràpides ni salvadors.

Només esforç, treball, dedicació, compromis, i lleialtat a les nostres idees i a la nostra història.

Això i una mica de temps.

Comencem?

martes, 7 de julio de 2015

Carta a la Militància del PSC del Camp de Tarragona i del PSC de les Terres de l'Ebre

Estimada Companya: 
Estimat Company:

M’adreço a tu per comunicar-te la decisió que he pres, conjuntament amb moltes companyes i companys, de presentar-me com a candidat a encapçalar la llista del Parlament de Catalunya per la circumscripció de Tarragona, territori que al nostre partit representen la Federació de Terres de l’Ebre i la Federació del Camp de Tarragona.
Segurament d’un temps ençà m’has escoltat defensant de forma activa, al si del partit i també de portes enfora, que els processos de candidatures de llistes es fessin a través del procediment de primàries. Les primàries no són un fi en si mateixes, però si són una eina que ens permet obrir el debat públic entorn del nostre partit i les nostres candidatures, per tal que siguin els ciutadans i les ciutadanes conjuntament amb nosaltres, els i les militants socialistes, els que escollim les nostres candidatures d’una forma oberta i transparent.
Les raons que m’han impulsat a fer un pas endavant i presentar-me són que vull que el PSC torni a ser una eina de transformació social, que estiri de la societat en lloc d'anar al seu remolc, fent que el nostre partit i els i les nostres representants públics recuperin l'esperit combatiu i passin de les paraules als fets. No hi ha prou amb els grans pronunciaments, les dones i homes socialistes hem d'estar al carrer, a les assemblees, amb els desnonats, en les manifestacions de treballadors, en definitiva hem d’encarnar la responsabilitat de qui governa o pretén governar per a tothom, però perdent tot complex en passar a l'acció i en estar al costat dels que estan patint actualment els embats de la crisi.
Tinc la ferma voluntat d’encapçalar amb el teu suport i el de moltes companyes i companys que ja me l’han fet arribar, un projecte que deixi enrere les ambigüitats tot retornant al socialisme del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre l’esperit reivindicatiu i combatiu que dóna el contacte directe i continu amb el carrer.
L’equip de companys i companyes que m’han animat a presentar-me som defensors i defensores d’un socialisme il·lusionant, passional, d’idees i principis irrenunciables, amb un gran respecte pels nostres companys i companyes que han lluitat tant durant anys per millorar aquest país i dels i les que ens sentim hereus i hereves.
Però també és un socialisme jove, fort, amb noves formes, obert a la ciutadania, un socialisme que sap el que passa al carrer i que pateix les conseqüències de la crisi, som homes i dones, joves i grans, treballadors i treballadores, aturats i aturades, pensionistes i estudiants, en definitiva som companys i companyes que representem la nostra societat, perquè som persones normals, que convivim amb els nostres veïns i veïnes als nostres pobles i ciutats.
Considero que això és el que ens cal, nous aires, nous tarannàs i noves formes d’actuar en el PSC, hem de convèncer la ciutadania què hem entès el missatge que ens estan llençant elecció rere elecció, i ho hem de fer a tot el territori, visitant totes les nostres agrupacions sempre i no tan sols per demanar el vot. Per això us crido a fer una aposta per la renovació de formes i de persones, recordant i reforçant la nostra ideologia.
La província de Tarragona és un territori ple d’oportunitats i em comprometo a defensar els nostres interessos per damunt de qualsevol altra cosa. Per mi no existeixen municipis de primera i de segona, tots i cadascun dels pobles i ciutats de Tarragona mereixen que donem el màxim per ells, per millorar les nostres infraestructures i serveis, amb l'objectiu de ser més competitius i atreure noves inversions que generin llocs de treball.
La meva és una candidatura on la igualtat de gènere és la normalitat i no l'excepció a ressaltar, per aquest motiu em comprometo a encapçalar una llista que sigui “cremallera” garantint la total paritat.
Crec que puc representar una alternativa coherent. Una candidatura de canvi però no de divisió ni d’oblit. Una candidatura lleial amb la societat i amb les nostres idees.
Per aquest i molts altres motius, que anirem desgranant aquests dies previs a les votacions de les assemblees d’agrupació et demano el teu suport, perquè junts cerquem la millora del partit i en cap moment l’enfrontament entre companyes i companys.
Podeu contactar amb mi amb les següents eines:
Twitter: @CarlesTgn
Correu Electrònic: ccrosique@gmail.com

Salut i socialisme.
Una abraçada fraternal companyes i companys.

Carles Castillo Rosique
Militant Socialista

miércoles, 10 de junio de 2015

Discurs últim plenari de mandat 2015 Ajuntament de TGN

Gràcies President...

Bon dia a tothom.

Sento la política a la sangcompletament vocacional.

Permeteu-me que comenci dientsense que sembli presumptuósper la convicció d’aquesta vocacióque no penso fer un comiat.

Es tracta d’un “fins aviat” més que d’un “adéu”, i és el primer que vull començar dient...

[...]

A la politica s’ha d’arribar per vocació de servei, i un s’ha de mantenir, o no, per vocació de servei.

El càrrec, en general, no és més que un mitjà per aconseguir convertir els ideals  en realitat. A la que es transforma en un fi en si mateixestàs perdut.  A la que es mira la "carrera politica" no serveixes com a polític... amb Majúscules.

I a mésno s’hauria d’oblidar mai que el càrrec és temporal, i que no et fa més que ningú. I què després és molt sa, poder tornar a la realitat de la professió que cadascú tinguiamb tota la naturalitat del mónQuan toqui. Perquè la situació ho requereix... o... quan sents que no hi ets prou amb la teva família, que no viusprou els teus fillsper exemple.

Els canvis són molt saludables. No haurien de fer por...

estic segur que qui em coneix i m’estimas’alegra d’aquest canvi de vida que faré a partir del proper cap de setmana...

He de dir amb alguna tristesa, que deixo gent pel camí, i algun projecte a mitges.

Aquestes dues coses són les que em fan estar una mica trist per haver de marxar.

Sobretot les persones. Tècnicstècniques de l’ajuntamentveïnsveïnes, persones d’entitatssocialstreballadors i treballadores de l’ajuntament, i la classe treballadora els barrisde la nostra ciutat en general...

Gràcies per tot allò que m’heu ensenyat i m’heu donat... Gràcies pel carinyo que m’emporto”. Aquesta és la gran recompensa.

[…]

Als meus companys de consistori els dic que ha estat un autèntic honor estar amb tots i cadascun d’ells i elles, i que sempre he trobatlleialtat i elegància en el tracte.

Igual que a la premsaGràcies pel vostretractegràcies pel vostre bon taranná en la majoria dels casos amb mi. De veritat.Continueu amb força amb el vostre treballnecessari per la democràcia.

Això en general, però també hi ha persones especials.

De tots només nomenaré tres (i emperdonareu): Són el Fèlix, la Pepi i el Mario.

Gràcies per la vostra lleialtatGràcies per la vostra sinceritat i per fer-me confiança... en totsels moments...

uns i a d’altres. A tots en general: “espero haver tingut sempre l’actitud d’escoltar, i de dubtar arran dels arguments aliens. Espero haver actuat amb la màxima justícia en les meves decisions.

Si no ha estat així en algun cas, us demanoque em perdoneuperquè sempre ho he intentat.

Fins i tot en alguns momentsprenent decisionscontra el criteri d’alguns dels meus companys i companyes.

Sempre he intentat fer el que em semblavamillor i més justMarxo amb la consciènciatranquil·la i convençut que en molts casos hohe aconseguit.

[...]

Així que me’n vaig amb calma amb mi mateixcrec que amb la consideració de treball ben fet, i sobretotorgullòs d’haver pogut representar la ciutat de Tarragona des dels llocs que he estat.

He portat durant vuit anys, ni més ni menys que les responsabilitats de mobilitatTerritoriLlicències, i Seguretat Ciutadana d’aquestaciutat.

He estat el regidor de la democràcia que méstemps ha estat al capdavant de la GuàrdiaUrbana, i crec que me’n vaig havent guanyat elrespecte d’una important part de la plantilla. Sé que sempre es pot fer més i millorperò Déun’hi do el que hem fet si mirem enrera al punten què varem començar...
  
cuideu-la molt perquè la majoria de les persones que hi ha, s’ho mereix, i perquè la ciutat agrairà tenir un cos de policia preparat i amb els recursos humans i materialsadequats.-

tot això ho he estat gràcies al meu Alcalde, Josep Félix Ballesteros, el meu germà gran com ell mateix diu, i gràcies al PSC i a les desenes i centenars de companys i companyesque hi treballen cada dia.

PSC, partit al que estimo, i que crec per cert, que ha d’experimentar canvis importants en elspropers tempsper tornar un altre cop a ser l’instrument de totes aquelles persones que no volen deixar ningú pel camí, i que creuen en l’administració pública, i en la política que pensa en la gent i mana sobre l’economia... O que fa almenys que l’economia no sigui la responsable de més desigualtat social.

Confio poder ajudar a construir aquest canvinecessari,  per ajudar a la vegada a canviar la politica, les seves formes, cap a una politicamés transparentpropera i participativa.

Com he dit  abans... no m’acomiadonomés usdic ‘fins aviat’...
 Gràcies Alcalde, gràcies treballadors i treballadores de l’AjuntamentGràcies tarragonins i tarragoninesGràcies Tarragona

jueves, 21 de mayo de 2015

Discurs per municipals dels socialistes de Roda


Bona tarda Roda!

En primer lloc, gràcies als companys i companyes de Roda per donar-me tant de carinyo en general, i per convidar-me aquest acte tan important per a ells. Tan important pel poble.

[…]

Ens trobem aquí perquè diumenge són les eleccions municipals, i els i les socialistes volem tenir un paper important en el proper ajuntament que es formi.

Un paper important perquè tenim molt a dir sobre el futur de Roda de Barà.

Un paper important perquè ens el mereixem pel treball que hem fet.

Teniu al davant una llista que representa un nou socialisme latent.

No té RES a veure amb l’edat, ni tan sols amb el temps que es porti en la politica. És algo més profund.

Perquè precisament aprofita tot el potencial de l’experiència, i l’ajunta amb la força de la joventut.

És el socialisme que és conscient dels errors comesos, però alhora és conscient també de què té un passat molt digne a reivindicar.

Tant en el passat recent, com en el passat llunyà.

Les nostres arrels. A les que volem tornar.

Un socialisme que mira les persones als ulls, i tot i dir el que hi ha, la realitat, lluita per canviar el present que no ens agrada.

Aquell que parla de tu a tu amb la ciutadania.

Aquell que es despulla en els seus afers interns, i que vol que la ciutadania tingui accés a tota la informació de les administracions públiques, amb un sòl clic, com ja és possible des de un simple mòbil.

Som els nous socialistes, que no volem oblidar els errors, sinó aprendre d’ells per no tornar a caure-hi.

Els que volem representar les classes treballadores, que avui dia inclou una varietat molt més gran, que va des de l’autònom, del petit empresari, de l’advocat, al treballador d’una ETT. Tothom que s’aixeca de mati per treballar, i treu o vol treure un sou a canvi de fer la seva jornada, les seves hores de treball… és classe treballadora.

I aquests nous socialistes fugen del que ara li diem la casta. No ens interessen els privilegis. Som també classe treballadora.

I estem aqui per treballar pel poble, AMB el poble.

Perquè no estem amb el poble, perquè SOM DEL POBLE.

I Josep Antoni, i les persones que estàn en aquesta llista dels socialistes de Roda de Barà, representen ja aquest nou socialisme que comença a aixecar el cap, i demana una oportunitat.

Demanem que no s’oblidi lo bo que hem fet, i que se’ns doni l’oportunitat de demostrar que els socialistes no tornem a caure en els mateixos errors, a través de poder exercir la gestió del nostre ajuntament.
Això us demanem.

Aquestes persones són l’avanzadilla d’aquest nou socialisme que començarà a veure’s properament.

Perquè potser si. Potser és veritat que no estem en el millor moment electoralment parlant.

Però si que estem en el millor moment per tornar a posar unes bases fortes, sobre les que construir.

Perquè si que tenim la millor gent, amb l’actitud més positiva, i les ganes de treballar.

Com la Jessica...

Com el Jose Luis...

Com la Laura, com la Maria, la Merçé...

Som conscients que ens tocarà treballar molt la confiança perduda a molts llocs, amb moltes persones que s’han pogut sentir decebudes, però estem disposats a fer-ho.

Som uns nous socialistes, i estem disposats a deixar-nos la pell.

I ens ho volem menjar tot.

Des de la humiltat, i en el convenciment què ho podem fer, mireu a cadascuna de les persones que formen part de la nostra llista a Roda, i digueu-me qué veieu.

Perquè jo veig una impressionant i positiva barreja de gent del poble amb ideals, amb moltes ganes, i que mereixen una oportunitat.

A través de l’esforç i el compromís, us demostraràn que la mereixien.

[...]

Amics i amigues...

Hem de canviar el sentit del rumb en el què va la nostra societat.

Som molt conscients de la responsabilitat que tenim els que estem en política.

No pot quedar ningú pel camí, no es poden crear dos tipus de societats. I estem en el limit de poder-ho evitar.

No ho podem permetre.

No ho volem permetre.

Jo mateix he estat amb families que no podien pagar els llibres dels seus fills. Avui, en ple segle XXI a Espanya.

Mentres ens diuen que “esto va mejorando”.

Passats dos messos de començat el curs, uns nens no tenien llibres perquè els seus pares havien d’escollir entre pagar-los, o menjar...

I persones que han perdut la casa, o que estàven amb el neguit de perdre-la...

Si.

Quantes persones han perdut la casa en aquest país?

Quants nens hi ha actualment que no poden fer un esmorçar en condicions?

Aqui. Ara. Al nostre costat.

No ho podem permetre.

No ho volem permetre.

Hem de donar solució a totes aquestes situacions. Des de tots els àmbits. Des de totes les administracions.

Ningú no pot xiular i mirar cap altre banda.

Encara estem a temps d’evitar una societat marcada per rics i pobres.

Sense una classe mitjana potent que la sustenti i faci de motor econòmic no és possible.

Sense les petites i mitjanes empreses no és possible.

Nosaltres volem que des de la política es donin solucions.

I per això, amics i amigues, hem de canviar la política, hem de canviar els objectius econòmics, i hem de canviar la relació de la ciutadania amb la politica.

Nosaltres estem disposats.

Quina millor manera de començar, que des del mon municipal?

La politica municipal és la politica que millor i més clarament mostra aquesta nova relació ciutadanía-politica que ha d’anar impregnant-ho tot. Absolutament tot. En el nostre dia a dia des dels partits.

Avui la ciutadania reclama poder participar en les decisions importants que es prenen, perquè a més està absolutament informada, a través de múltiples fonts d’informació que actualment ens permet la tecnologia.

Ho fem en la politica municipal, ho farem a Roda, on els socialistes estem acostumats a parlar a diari amb veïns, que fins i tot ens poden trobar pel carrer, i a on volem que la informació flueixi amb plena llibertat, perquè tothom que vulgui s’assabenti del què passa en el seu ajuntament. I fins i tot, que pugui participar de les seves decisions.

Ho farà Josep Antoni, amb el seu equip, amb la seva gent.

I mostraràn com aquest nou socialisme vol renéixer. Des de la base. Des dels ajuntaments.

Aquestes eleccions són la primera pedra dels nous ciments.

I aquestes persones, d’aquesta llista, convençudes militants d’aquests ideals, la prova a la realitat d’aquesta nova actitud amb que volem, ja dic, des de la humiltat, tornar a construir les bases per fer un socialisme adaptat als nous temps.

La societat ens ha donat una lliçó adelantant-nos en moltes coses per l’esquerra.

Ara ens toca a nosaltres, demostrar que l’hem aprés, que hem entès el missatge, i amb tot l’esforç i la humiltat del mon, aconseguir un socialisme que sigui capaç d’estirar de la societat.

Volem deixar d’anar a remolc, per posar-nos a estirar.

Aquest diumenge tenim la primera oportunitat de començar amb força, però necessitem el recolzament de la ciutadania de Roda a Josep Antoni i a la seva llista.

Parleu amb ell si podeu, però si no, escolteu el que us diu, perquè representa tot això que us he dit del nou socialisme.

Una bona persona, amb conviccions arrelades i principis profunds. Elegant en les formes, i tendre en la seva relació amb la gent.

Quanta tendresa hauria d’haver en la politica, i en el nostre dia a dia en general.

Reivindiquem-la.

Doncs mireu, ell la té. De manera natural ha arribat, i ja s’ha guanyat quasi tothom.

[...]

D’honestedat??, és que jo crec que no cal ni parlar-ne...

Només cal que l’escoltis un minut per no tenir cap dubte sobre ell.

I hi ha una altra cosa que m’agrada molt.

Té clar que vol FER equip. I treballa perquè tothom es trobi còmode, i perquè en l’engranatge que és un equip, cadascú doni el millor de si mateix.

 Això amics i amigues, es diu “lideratge”.

Però no és un lideratge a la vieja usanza. Ja hem dit que és del nou socialisme, que en realitat és el socialisme que mai no havíem d’haver perdut...

És un lider participatiu, generós i que sabrà treballar en xarxa.

Teniu doncs, en potència, aqui davant i que ara us parlarà, un alcalde magnífic, disposat a posar tota aquesta força que us he dit.

[...]

En definitiva, amics i amigues, veïns i veïnes de Roda de Barà, teniu aqui en els socialistes de Roda, un bon govern pel vostre ajuntament.

Només volem que ho sapigueu.

Que aneu fent còrrer la veu per tot el poble.




Què aqui hi ha algo diferent, que combina l’experiència d’haver governat, i de molts anys de passat digne, amb moltes ganes d’escoltar i de donar, de nou, el millor de si mateix a aquest poble.

Digueu que volem una oportunitat.

I digueu-los que no els defraudarem!

Voteu aquest diumenge els socialistes de Roda!

Voteu el Josep Antoni i el seu equip!

Voteu la Jessica,

Voteu la Laura...

Voteu el Guillem, la Maria...

Voteu els socialistes de Roda!

Gràcies.





domingo, 3 de mayo de 2015

Gares

Ya me quejé hace muchas páginas de esta manía de los vascos de usar topónimos que en nada se parecen al correspondiente castellano. 

Gares es el nombre cooficial de esa localidad donde se cruzan los caminos franceses: el de Somport y el nuestro, de Roncesvalles. En esta zona de Navarra el uso del euskera es muy limitado y todo el mundo dice, sencillamente, Puente la Reina.




Esta última denominación es además más razonable. El pueblo se identifica con un inmenso y precioso puente románico del siglo XI. Lo que ya nadie me supo decir es quién era la reina que pasaba por el puente. Sí puedo añadir dos cosas: el río que pasa por debajo es el Arga y, ¡tiene un carácter!

Aunque esto ya solo pudimos verlo al día siguiente, llaman la atención del caminante algunas señales que indican la altura que alcanzó el caudal del Arga en algunas ocasiones, os garantizo que impresiona.

Puente la Reina o Gares es un hervidero de peregrinos. Muchos comienzan aquí su andadura, otros, como nosotros, la finalizan temporalmente. Esto unido a los caminantes que arriban desde las dos vías que se unen allí hace que la ruta Jacobea sea un importantísimo motor económico y social.

Tras nuestra salida, ya tardía, de aquella maravilla templaria que es Eunate, llegamos tardísimo a nuestro destino de aquel día. El recuerdo de Roncesvalles nos hizo apretar el paso pero la enorme infraestructura de la localidad destinada a acoger peregrinos facilitó que no tuviéramos las dificultades de días anteriores.

Cenamos, charlamos, conocimos a gente estupenda, descansamos y hasta seguimos caminando al día siguiente, pero esta es otra historia.

El tiempo dirá si merece la pena seguir esta historia. Carlos y Carles seguimos caminando. En años sucesivos se nos han ido sumando distintos familiares animados por las muchas historias que les hemos ido narrando, algunas de las cuales he tenido ocasión de compartir contigo en este espacio.

Aunque mi profesión es la de abogado, el ejercicio activo de la política municipal me ha tenido absorbido hasta el punto de convertirse en una dedicación plena durante unos cuantos años. Me recomiendo a mí mismo y recomiendo a todos quienes tengan el privilegio de tener tareas públicas, que ocupen casi todo su tiempo en ellas, y cuando puedan, cuando dispongan de un pequeño "alto en el camino", se lancen al Camino*, a los caminos, al menos unos días a lo largo del año.

La vida se ve de otra forma y los demás hasta nos lo agradecen. Yo por mí parte, ahora que me "salgo" de esas tareas municipales, lo pienso hacer.

Pienso disfrutar de esa otra vida que hay fuera de la política, para ganar perspectiva, y para volver a recuparar a los míos. Mi família, e incluso a mí mismo.

Tal vez así ya no nos preguntemos «¿qué hago yo aquí?

Besos a todos y a todas.


_____________________________________

* El juego de mayúsculas y minúsculas es importante para comprender lo que se pretende decir.